Avui fa noranta-tres anys que es va celebrar a Barcelona la Conferència d’Esquerres, on es va fundar com a partit polític, Esquerra Republicana de Catalunya, sortit de la unió de les organitzacions Estat Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català de Lluís Companys i el grup L’Opinió de Joan Lluhí i altres associacions comarcals i locals. El primer president de la nova formació política, escollit per unanimitat, va ser Francesc Macià i Llussà (1859-1933).
La conferència es va iniciar el dia 17 de març a l’Ateneu Republicà de Gràcia i es va donar per acabada el dia 19 al Foment Republicà de Sants, dos barris de la ciutat compromesos amb Catalunya. L’objectiu era crear un nou partit d’esquerres, democràtic i catalanista.
Així va néixer Esquerra Republicana de Catalunya, un partit que aglutina la justícia social, el republicanisme, la llibertat nacional de Catalunya, respectant les característiques de les entitats fundadores: l’obrerisme del Partit Republicà Català, la intel·lectualitat del grup L’Opinió, el separatisme de l’Estat Català i el republicanisme de les entitats locals i comarcals de Catalunya.
L’Estat Català de Francesc Macià és un partit polític fundat l’any 1922 per Macià que es definia com a “partit independentista, interclassista i no dogmàtic, que lluita per la independència dels Països Catalans i el català com a única llengua oficial”. En els darrers anys s’ha presentat a diverses eleccions, però mai ha assolit bons resultats.
L’Opinió era un setmanari català fundat a Barcelona el 1928, d’orientació política d’esquerres i catalanista. Després es va convertir en un nou nucli polític, el Grup de L’Opinió, de caràcter republicà, federalista. La publicació es va suspendre des del setembre del 1929 fins al maig del 1930 i posteriorment de cara a les eleccions de 1931 es va transformar el diari, el Diari d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’any 1934 va ser suspès definitivament per l’autoritat militar.
Als dos grans impulsors del naixement d’ERC també s’afegia el Partit Republicà Català que es caracteritzava pel seu obrerisme i diverses entitats, associacions tant locals com comarcals d’arreu de Catalunya com: la Joventut Republicana de Lleida; el Foment Nacionalista i Republicà de Reus; la Fraternitat Republicana de Terrassa; el Centre Democràtic i Federalista de Vilanova i la Geltrú; el Centre Nacionalista Republicà del Vendrell; el Centre Obrer Instructiu d’Unió Republicana de Cervera; el Centre d’Unió Republicana de Valls o el Centre Republicà Federal de Mataró.
Avui fa noranta-tres anys que va néixer el partit català, partit que en el quasi segle de vida que té, no ha estat condemnat mai per un cas de corrupció. Tal com va dir Oriol Junqueras en un acte a Vilanova i la Geltrú, durant la campanya de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya:
“En noranta anys d’història, els republicans no han tingut mai cap cas de corrupció; han estat el partit més represaliat de la història del país i el més antifeixista; han posat més mestres i professors que mai en la història de Catalunya i han contractat 12.000 sanitaris més; i són la gent més compromesa a construir la República i a donar al país tot allò que mereix i necessita”.
Oriol Junqueras
