La Cartoixa d’Escaladei situada al Priorat en el terme municipal de La Morera de Montsant, és considerada com la primera cartoixa establerta a la Península Ibèrica. Fundada l’any 1194 com a refugi pels monjos que volien seguir un model de vida marcat pel silenci i l’oració.
Uns trenta anys abans el rei Alfons I el Cast va decidir fundar un monestir cartoixà i per això el governador del Priorat, Albert de Castellvell, va cedir uns terrenys a la comunitat d’eremites de la Serra del Montsant on després es va construir la cartoixa.
Els primers monjos que van habitar la cartoixa van arribar de la Provença als que es van afegir alguns eremites del Montsant. La Cartoixa d’Escaladei va viure uns segles de gran esplendor gràcies a les donacions que rebien i les compres que feien. Es va convertir en un gran senyor feudal de l’època. Va arribar a tenir tant territori que sobrepassava els límits del que avui en dia és la comarca del Priorat.
A partir del 1128 els hi concedeixen el cobrament de les delmes (impost del 10% sobre la collita dels pagesos per mantenir el clergat i els edificis religiosos) dels territoris que tenien sota la seva jurisdicció. Un segle més tard el rei Jaume I els hi va concedir als monjos que habitaven la cartoixa la facultat en exclusiva d’explotar les mines que es trobessin dins el seu territori.
Al segle XII i gràcies als alts ingressos que tenien per totes aquestes concessions que els hi van fer els reis, van construir l’església, el claustre amb dotze cel·les i el refectori o menjador dels monjos. L’any 1333 s’amplia amb 12 cel·les més i el 1403 es fa un nou claustre amb altres sis cel·les, arribant així a poder acollir 45 persones, entre monjos i seglars.
Entre els segles XVI i XVII va viure la seva millor etapa, novament gràcies a les rendes obtingudes del seu gran patrimoni, van fer grans remodelacions arquitectòniques marcades per la prestigiosa escola de pintura religiosa d’Escaladei.
Tota aquella esplendor de segles enrere va desaparèixer durant la primera meitat del segle XIX, a causa de la desamortització de les propietats de l’Església i els saquejos que es produïen durant les revoltes populars. La conseqüència va ser l’abandonament de la Cartoixa d’Escaladei, fins a arribar als nostres dies que tan sols podem contemplar les ruïnes del que va ser tot un imperi feudal i les zones restaurades.
A partir del 1990 els seus propietaris la van cedir a la Generalitat que va començar un procés de rehabilitació i manteniment de les restes. Es va reconstruir el claustre i una cel·la com la que utilitzaven els monjos cartoixans. Des del 1998 la Cartoixa d’Escaladei es pot visitar.
Com molts llocs emblemàtics i pobles del nostre país, la Cartoixa d’Escaladei també té la seva pròpia llegenda.
Diu la llegenda que quan el rei Alfons I va decidir donar les terres a l’Orde dels Cartoixans per construir el monestir, varen venir uns monjos a visitar el terreny per veure on era el lloc més adequat per construir.
Llavors van trobar un pastor que els hi va dir que en somnis havia vist uns àngels que pujaven cap al cel per unes escales que sortien d’un pi que hi havia on ell pasturava les ovelles. Els monjos ho van interpretar com un senyal que els enviava Déu i van decidir que just en aquell indret construirien la Cartoixa d’Escaladei que significa “Escala cap a Déu”.
