Quan pensem en quin deu ser el monument públic més antic de Barcelona, segur que tots pensem en l’estàtua de Colom, l’Arc del Triomf o en la cascada del Parc de la Ciutadella, però no, cap d’ells és el més antic.
Segur que molts de nosaltres estem cansats de passar en cotxe o passejant pel seu voltant i mai ens hem parat a pensar de quina data és. Estem parlant de La Font d’Hèrcules, actualment ubicada en la confluència del Passeig de Sant Joan amb el carrer Còrsega, però no sempre ha estat allà.
La Font d’Hèrcules és obra de l’escultor Salvador Gurri i el marbrista Josep Moret, realitzada entre els anys 1797 i 1802 per encàrrec del llavors Capità General de Catalunya, Agustín Lancaster, amb motiu de la visita a Barcelona del rei Carles IV i María Luisa de Parma i com a commemoració del matrimoni de la parella reial que l’any 1802 va visitar Barcelona.
En un principi es va ubicar al Passeig de l’Esplanada, un dels primers jardins públics de la ciutat, un bulevard enjardinat que es va obrir l’any 1798 davant la Ciutadella i que podríem dir que avui en dia es correspon amb el Passeig Picasso.
La Font d’Hèrcules formava part d’un conjunt de quatre escultures que es van instal·lar en el passeig de l’Esplanada, totes amb temàtica mitològica, una dedicada a Forcis lluitant amb un tritó, una Nereida damunt un dofí i una dedicada a la nimfa Aretusa. L’única que ha arribat fins als nostres dies és la dedicada al fill de Zeus, la Font d’Hèrcules.
Fins a quasi finals del segle XIX les quatre estàtues van estar al Passeig de l’Esplanada on els barcelonins tenien la seva zona d’esbarjo, però amb motiu de la cessió de la Ciutadella a la ciutat de Barcelona i l’inici de les obres per la celebració de l’Exposició Universal de 1888, entre elles l’Arc de Triomf, les altres tres estàtues van desaparèixer del passeig i la Font d’Hèrcules va ser traslladada al Palau de Belles Arts.
Finalment, l’any 1929 un cop urbanitzat el passeig de Sant Joan, es va traslladar al seu nou emplaçament, al mig de la travessia del passeig de Sant Joan amb el carrer Còrsega. Durant aquests anys ha tingut diferents restauracions, unes més i altres menys afortunades, però dos segles després encara continua en peu.
